sábado, 5 de noviembre de 2011

CAMPECHE I PALENQUE.




Una vegada abandonada Mérida vam aterrar a Campeche, una bonica i tranquil.la ciutat colonial amurallada a la banda del golf de Mèxic. Va coincidir que era la setmana cultural campechana i vam poder veure més danses tradicionals, aquesta vegada prehispàniques i tot. A tall de comentari antropològic, hem comprovat l’origen de l’adjectiu “campetxano”. I és que els seus habitants són amables i parsimoniosos, sobretot parsimoniosos.

També dir que hem sobreviscut a una segona inundació. Després d’una nit de pluja els voltants de la terminal d’autobusos van quedar completament estanyats i a l’hora de marxar de la ciutat ni els taxis no ens hi volien acostar.

Però les nostres creences de trobar-nos en el lloc més plujós del món es van esfondrar a l’arribar a la següent parada: Palenque, una ciutat calurosa on es respirava humitat i on la Laura ha passat de Mafalda a Marge Simpson. Vam anar a visitar les ruïnes i el museu de la zona arqueològica. Impressionant. Els vestigis d’una ciutat maya enmig de la selva. Volem fer-vos saber que hem trobat un mètode de preparació física més ràpid i efectiu que anar al gimnàs. Entre carregar la motxilla i pujar ruïnes se’ns estan posant les cames ben fortes.

A destacar també la zona on ens hem allotjat i els personatges que hi hem conegut. El lloc es diu “El Panchán”, un conjunt de cabanyes i restaurants envoltats de selva i espècies vegetals tropicals. Perquè us en feu una idea, per arribar a la nostra cabanyeta havíem de passar per un petit pont que creuava el riu. Un cartell t’avisava que són freqüents els desbordaments i que si veus que puja gaire el nivell de l’aigua, et tanquis a la cabanya i posis les coses de valor en alt. La cosa no era per menys. Els dos dies que hem passat allà ha plogut com si s’hagués d’acabar el món. Als vespres hi havien actuacions musicals. Allà és on vam conéixer un músic venecolà molt simpàtic que ens va explicar mil i una històries sobre el calendari maya. Ens va presentar un amic seu descendent directe maya i nét d’un chamán que ens va estar parlant sobre la història del seu poble i sobre anècdotes chamàniques. Tot plegat molt interessant.

Fastiguejades de tanta pluja vam decidir deixar l’orinal del món per anar a San Cristóbal de las Casas on, segons ens han dit, està passant la cua d’un huracà i ens esperen unes dues setmanes més de pluges constants i sense escapatòria: plou a tot centreamèrica. Però podria ser pitjor, a Guatemala els voltants del llac Atitlán estan inundats i alguns punts de la frontera tancats. Yupi! Esperem que estigueu gaudint dels vostres 30°!

No hay comentarios:

Publicar un comentario