lunes, 7 de noviembre de 2011

Oaxaca

Fent cas a les vostres queixes, tornem a actualitzar! Serem breus per temes tècnics.

Com alguns ja sabeu, hem patit una separació d'uns dies: La Blanca va marxar una setmaneta a una comunitat indígena en una brigada civil d'observació, per garantir el compliment dels drets humans sota amenaça d'invasió d'un grup paramilitar (detalls a la tornada, que no es pot parlar gaire del tema). A part de viure en condicions dures i l'aprenentatge personal que això comporta, ha après a fer tortillas de blat de moro, el funcionament de la milpa (conreu de frijol, carbassó i blat de moro), i ha conegut llocs ailladíssims i a gent ben autèntica!
La Laura es va quedar amb la família del nostre estimat hostal Rukaché, on va continuar fent cata de mescals i descobrint raconets de la ciutat i dels seus voltants.
Un cop juntes vam fer camí cap a Oaxaca ciutat, on ens hem retrobat amb antics companys de ruta i aprofitant el cap de setmana, hem fet una mica de vidilla cultural tots junts.

Perquè us en feu una idea, Oaxaca s'acosta bastant a l'estereotip que des d'occident tenim de Mèxic. Els paisatges són secs i àrids, està ple de conreus de maguey, que és la planta a partir de la qual s'elabora el mescal, hi ha cactus pertot arreu i abunden els senyors baixets, ceparruts, amb barret i bigoti, conduint una camioneta al son de ranxeres mariatxis.
És un dels llocs on més es celebra el dia dels morts en tot el país. Per ells, la mort és el pas cap a una altra vida, i per tant, no té la connotació negativa que se li otorga a la nostra societat. Aquest dia és una festa en tota regla! Tenen la crenca de que els morts tornen a la terra per una nit, i per tant, els seus familiars els hi preparen altars amb flors i tot allò de menjar i beure que més els agradava en vida. L'endemà es fa una gran festa a les cases i als cementiris on es mengen i es beuen tot el que van regalar als seus morts. Els carrers s'omplen de comparses musicals i de figures d'esquelets, la gent es disfressa i els nens surten al carrer a cantar i demanar caramels o diners.

Ara mateix ens disposem a anar cap a Mazunte, a fer uns dies de platja i conèixer la zona del sud de la costa del Pacífic. En breu més...

No hay comentarios:

Publicar un comentario