sábado, 5 de noviembre de 2011

CENOTE SAMULA. VALLADOLID.


Mentre les nostres motxilles i les nostres robes s’assequen al balconet del nostre hostal de Valladolid, us podem explicar que avui ens hem estrenat en dues coses:


La primera, és que ens hem banyat al nostre primer cenote. Els cenotes són uns pous naturals d’aigua dolca i fresca de diferents formes i tamanys. Una de les hipotesis sobre el seu origen remonta a l’efecte d’un meteorit que va caure fa més de 65 millons d’anys i va fer aquests forats estranys a la terra, que només existeixen en aquesta part de món. Ara bé, la versió oficial diu que els cenotes es formen quan el sostre de les coves s’esfondra i les aigües subterranies es connecten. Es calcula que a la península de Yucatán n’hi ha entre 7000 i 8000. Els Mayas els consideraven sagrats i una representació de l’inframon. Eren llocs on feien sacrificis, pels seus Déus i pels Aluxes, que són una mena de follets magics que la gent continua adorant i tement avui en dia.
Avui hem conegut el cenote Samula. Alla hem estat jugant amb una “pandilla” de nens, més punyeteros… No tenien escola perque hi havia junta de professors, així que tots els fills dels botiguers de souvenirs del mercat de l’entrada del cenote estaven en remull passant les hores amb nosaltres.

La segona cosa és que ens hem estrenat en comiats. Vam coneixer un noi de Cadiz molt simpatic, amb el qual, després de compartir glops de cervesa amb una mica de pasta amb ceba i tomaquet (per fi!) al jardinet de l’hostal, compatir anecdotes viatgeres i fer discussions típiques de temes com la independencia catalana, hem decidit fer junts l’excursió fins al cenote. Ens ha mostrat que facil és fer “dit” per moure’t per aquest país, que s’ha de regatejar amb tot, i que et pots fer passar per estudiant d’erasmus mexica per entrar als llocs turístics a molt millor preu.

Ens hem vist temptades a acompanyar-lo a Holbox, pero finalment ens hem acomiadat d’ell amb aquell gust dolc i amarg que et provoca sempre un “fins aviat” dins d’un viatge. Qui sap si ens el tornarem a creuar dins d’aquest petit corredor que és centramerica!

No hay comentarios:

Publicar un comentario