MÉRIDA.

Mérida ha estat una gran troballa. És una ciutat amb molta activitat, sobretot a nivell cultural. Ha estat molt interessant poder-la gaudir un diumenge, quan la plaça major es converteix en escenari de danses tradicionals, pallassos per nens i còmics per grans. S’omple a vessar de paradets d’artesania i de carros de menjar que van del dolç al salat. Així que per integrar-nos vam comprar una “salchipapa” i un cremosíssim i reboníssim gelat i simplement vam deixar passar les hores enmig de la multitud. Vam poder veure la presentació de les finalistes del concurs de bellesa i simpatia “Linda Hermosa Yucateca 2011” (cutríssim!), seguit d’uns quants balls típics de la regió. Perquè us en feu una idea, els ballarins anaven vestits com caperols i les ballarines, guapíssimes, amb el vestit tradicional (blanc i amb brodats de flors de tots colors). Una de les coreografies consistia en ballar amb la parella amb una ampolla de cervesa, plena i oberta, sobre el cap. Más difícil todavía era el següent ball, amb una safata amb quatre gots i una ampolla, tot sobre el cap i sense suports de cap mena. Ara bé, era tot estrany el contrast del vestit tradicional i antic amb una moderna i comercial safata de Coca-Cola sobre el cap… El més vistots va ser el darrer, en el que van situar un pal amb cintes de colors al centre de l’escenari i els ballarins dansaven creuant les cintes, simulant un teixit típic de la regió. Acompanyaríem aquest escrit de les fotos que vam fer però des de la inundació estem tenint problemes tècnics: la càmara de la Laura s’ha declarat en vaga permanent i les targes de memòria van pel camí.

L’ambient de nit de la ciutat és destacable, a molts bars hi ha música en directe. Vam estar en un concert en una terrassa dalt d’un edifici, amb vistes a la catedral i amb una espectacular posta de sol de fons. També cal esmentar que a l’hostal hem coincidit amb la Nati, una artesana argentina que porta tres anys viatjant pel món i venent les seves creacions. Justament acaba de tornar de Cuba i ens ha ben temptat a agafarun avió per creuar els només 300 km que ens separen de l’illa cubana. I és que la tenim ben aprop!

De moment, hem fet ús del poc seny que ens queda i seguirem corredor avall. Ara, és un destí apunta’t i subrallat a la nostra llista.