Des de Mérida, un dia el vam dedicar a l’excursió a Chichén Itzá, una de les ruïnes maya més conegudes i declarada una de les noves set meravelles del món. Com que no tenim massa coneixements sobre arquitectura maya, dissimuladament ens vam enganxar a varis guies i així vam poder saber quatre coses més sobre la ciutat. La piràmide principal és un imponent edifici amb funcions de calendari i, segons els guies, més precís que el nostre actual gregorià. Està perfectament orientada als quatre punts cardinals i es veu que en els solsticis de primavera i tardor el sol projecta l’ombra d’una serp baixant per les escales de la piràmide. Si et situes a uns metres de les escales i piques de mans, rebota un so molt particular, que segons diuen, s’assembla al del quetzal (un ocell que representa el déu Kukulkán, la serp emplumada). També hi ha la pista de joc de pilota més gran de Mesoamèrica, tot i que tancada per restauració. Destaca el Temple dels Guerrers, ple de columnes amb escenes de guerra esculpides, i dos cenotes dins la ciutat.
S’ha de dir que el lloc està exageradament explotat: a part de l’atracament a mà armada que suposa pagar l’entrada, una vegada a dins trobes milions de paradetes de souvenirs i una plaga de venedors ambulants pesats que amb frases simpàtiques com “Regalo para la suegra!” o “Para el novio infiel!” intenten encolomar-te tot el que poden. Sembla DisneyMaya.
Com a curiositat explicar-vos que fins fa un parell d’anys les ruïnes eren propietat d’una família mexicana i que el govern de Yucatán s’ha quedat en calcotets i endeutat fins al capdamunt després d’haver-les comprat.
Ah! I fer una menció especial a la Mercè: HEM ENCETAT LA LLANGONISSA!! Gràcies! S’agraeix fer una mossegada amb gust a casa!
No hay comentarios:
Publicar un comentario