Ara sí, pels més incrèduls podem dir-vos que Cancún no és només una frase feta. Existeix.
Després d’unes quantes hores de vol patint per si ens deixarien entrar al país amb només vol d’anada, i sobretot, patint per si ens deixarien passar la llangonissa i el pernil ibèric, vam tenir llum verda!
Pels patidors cal dir que sí, Mèxic és perillós. Sobretot de nit…
Hem dormit sota un ventilador, que a part de fer uns sorolls peculiars ens ha tingut acollonides tota la nit amenaçant en caure d’un moment a l’altre.
Resumint, ja hem probat les aigües cristalines del Carib, ens hem arrebossat amb la seva sorra blanca i hem patit la seva calor infernal.
Demà anem cap a Isla Mujeres, a patir una miqueta més… i és que ja ho diuen, el paradís no és la felicitat. L’aigua pot ser massa transparent, la sorra de tan blanca et pot fer mal als ulls i la cervesa fresca amb tanta calor s’escalfa ràpid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario