MAZUNTE.

Després de molts dies sense platja, ja enyoràvem el mar...

Ens vam moure fins a Mazunte, un petit poblet al sud del país, aquesta vegada a la costa del per res Pacífic. Estem allotjades a l'àtic d'una cabanya de construcció ecològica, compartint habitació amb l'Oriol, un noi d'Olesa que vam conèixer a San Cristóbal i que vam retrobar a Oaxaca. Durant aquests dies hem estat bons companys de viatge, compartint molt més que casa.

La nostra dinàmica sol ser la de llevar-nos ben aviat per veure sortir el sol per darrere el mar, imponent, vermell i ràpid. Unes escenes fantàstiques. Llavors passegem per la platja del poble i per les platges del voltant, la bonica Punta Cometa que recorda lleugerament a Cap de Creus (però més verda i amb cactus a lo México), la llarga platja del Torón (amb unes onades i una corrent que fan pràcticament impossible el bany)... Fem llargues becaines a la sorra de la platja, fins que els exèrcits de crancs ens pessiguen i ens recorden que toca anar a menjar alguna cosa. Tenim cuina, que per cert està a l'aire lliure, i ens fem uns tiberis dignes de reis! Podríem dir que la nostra màxima preocupació és que no hi hagi núvols a l'horitzó per també gaudir d'una bonica posta de sol a l'horitzó...

També hem fet un tour en canoa per la llacuna de Ventanilla, plena de manglars, cocodrils, iguanes i ocells varis de totes formes i colors. Tranquil·litat absoluta tot i estar enmig de tanta fauna.

El que més ens enduem d'aquests dies ha estat la calma. Un lloc poc poblat i amb pocs turistes, moltes hores de mar, de bons àpats i bona companyia. La veritat és que hem dedicat uns dies a mimar-nos.

Demà ja deixem aquest petit trosset de paradís, per moure'ns cap a la serra de Oaxaca, a San José del Pacífico.

Properament més...